dilluns, 18 de novembre de 2013

"Ena menys una / Ene menos una", de Manel Queralt en edició(n) bilingüe

PDF (on-line)



 

EPUB: clica aquí per descarregar la versió original del llibre (només en català).

[Per informació biobibliogràfica en català sobre l'autor, visiteu la seva pàgina o la pàgina d'altres obres en aquest bloc.]

Manel Queralt i Utrilla (Barcelona 1959) es ingeniero informático. Ha publicado los libros de poesía Xiscle (1990), Ena menys una (1992), Druda (premio Guerau de Liost 1995), Trit (2000), Miserere (2004), Vacu, l’ésser sofrent (2004) y Nicis (2005). Todos estos títulos se reunieron, junto con los inéditos Ecs, perpetuum mobile y Atziacs, en el volumen A furt (Obra poètica 1990-2006), publicado por Emboscall el año 2007. El conjunto, admirable, es fruto de más de tres lustros de trabajo poético ininterrumpido de un autor excepcional tanto por la originalidad de su propuesta, como por la determinación con que la está desarrollando a lo largo de los años. Sin embargo, esta obra continúa expandiéndose con nuevos títulos, com Bra, els llavis negres (Emboscall, 2008), Fora (En estat de sense sostre) (Emboscall, 2011) y Excretòria (Emboscall, 2012), además de otros inéditos y en proceso de creación.

Aunque no tan asiduamente como la poesía, Manel Queralt también cultiva la prosa, una muestra de la cual és Nivalis, l’altra banda (Emboscall, 2005).

Buena parte de la obra de Queralt ha sido traducida a otros idiomas, sobre todo el castellano, com por ejemplo los títulos publicados por Emboscall en edición bilingüe: Chillido (2004), Ene menos una (2005) y Druda, el vigilante de la obra (2006). Durante el año 2008 Vacu, l’ésser sofrent fue traducido al castellano, al euskara, al gallego, a inglés, al japonés y al coreano.

Hoy ponemos al disposición del público la edición bilingüe de Ene menos una, en formato digital. La versión on-line (que se puede visualizar clicando sobre la ventana interactiva del principio de esta entrada de bloc) reproduce básicamente la edición impresa (2005), con los textos en catalán y castellano en páginas enfrentadas.

La versión digital bilingüe (en formato EPUB) presenta de forma sucesiva cada uno de los poemas, primero en catalán, a continuación en castellano, cada versión distinguida por el uso de diferentes fuentes tipográficas; podéis descargarla si clicáis  aquí . [Puesto que se trata de una fórmula experimental, agradeceríamos opiniones sobre estas soluciones; sin embargo, para facilitar la lectura, también ponemos a disposición de los lectores la versión solamente en castellano; clicad aquí para accedar a ella].

Sobre el manejo y gestión de archivos EPUB, visitad la página de Emboscall (en catalán).

Visitad la página del libro en Facebook.


 

dimarts, 12 de novembre de 2013

"Vint poemes i un càntic desolat", de Felip Cid, en edició digital oberta

Felip Cid vist per Pla-Narbona.
Imatge de l'URL http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/30/Felip_Cid.jpg

Felip Cid (Barcelona, 1930) és poeta, escriptor i Catedràtic d’Història de la Medicina. A part d’una extensa obra científica, en el domini poètic ha publicat: Sonets del Zoo (Els llibres de l’Óssa Menor, Barcelona: 1963), Veus i remors de la meva ciutat (Beatriu de Dia, Ed. Rocas, Barcelona: 1965), Records d’uns aparadors (Delos-Aymà, Barcelona: 1967), El Testament (Cafè Central i Eumo Editorial, Vic: 2003), Vint poemes i un càntic desolat (Emboscall, Vic: 2004), Soledats i crepuscles (Emboscall, 2005), Salvatge amor (El Tall, 2005), Llibre de tankas (publicat dins Obra poètica (1963-2006), que recollia tots els títols anteriors -Emboscall, 2007), Tankes taciturnes (Emboscall, 2008) i Espais solitaris (Emboscall, 2010).
 
En el camp de la critica i l’assaig ha publicat els següents títols: Antologia de l’obra poètica de J. M. López Picó (La Senda, Ed. Polígrafa S.A. Barcelona: 1969), Correspondència amb Salvador Espriu, 1959-1969 (Perifèries: Palma de Mallorca: 2002) i Introducció a una galeria d’autoretrats de Pla-Narbona (Ed. d’autor, Centre Telemàtic Editorial, Barcelona: 2003). Així mateix ha donat a la llum Memòries inútils (Afers, València: 2000).

Avui posem a disposició del públic l'edició digital oberta de Vint poemes i un càntic desolat. Podeu llegir l'obra on-line:





O descarregar-vos l'EPUB clicant sobre la portada (per més informació sobre aquest tipus de fitxer, visiteu el lloc web d'Emboscall):

 

http://www.emboscall.com/prima/vint_poemes/Vint%20poemes%20i%20un%20cantic%20desolat%20-%20Cid,%20Felip.epub
 
 
 


NOTA A L’EDICIÓ DIGITAL DE
VINT POEMES I UN CÀNTIC DESOLAT,
DE FELIP CID

A propòsit de la seva pròpia producció poètica, Felip Cid va escriure que “es tracta d’un tipus de poesia entesa com un coneixement, que s’intenta trametre tot postulant un espai concret del llenguatge, amb els seus elements tècnics i dissidències. Però, al mateix temps, cercant la naixença del poema com una prossecució de veritat essencial, íntima, subjecta a unes obsessions transcendents, que procuren la tristesa, la nostàlgia, la malenconia, el dolor de viure i la constant presència de la mort. En conjunt, una temàtica complexa, d’un gran abast crític” (“Pròleg” de l’autor a la seva Obra poètica (1963-2006) –Vic: Emboscall, 2007–, p. 6).

Ell mateix divideix la seva obra en dos blocs, cronològicament molt delimitats: “el primer grup comprèn, aplega, els tres primers títols marcats per dues característiques essencials. D’una banda, una mena d’exigència formal, mètrica, plasmada a base de sonets, i, en segon lloc, uns versos dedicats al món animal, conjuntament amb els objectes inanimats. En canvi, el segon grup adoptant el recurs de les assonàncies, sense ometre el vers lliure, tot al contrari, s’inclina cap a la comunicació poètica dels sentiments, estats d’ànim, vivències, antanys, esdeveniments que mouen la naturalesa humana, influïda per la tristesa, la soledat, l’amor, la melangia i la mort.” (OP, p. 7).

Vint poemes i un càntic desolat, el llibre que posem avui a disposició del públic en edició digital oberta, és el segon dels que Cid va publicar després d’un silenci poètic de trenta-cinc anys, i fou el primer que va veure la llum a Vic amb la mediació d’Emboscall.

Poc es podria afegir a la descripció que fa l’autor, amb la seva característica capacitat de síntesi, del nucli temàtic dels seus llibres poètics. Però sí que volem fer notar un tret particular d’aquesta obra en concret: l’ús puntual de formes lingüístiques no admeses en el diccionari normatiu; aquestes paraules són “màstil”, “abrulls”, “pesombre” i “estertor”, les quals Felip Cid va voler que fossin reproduïdes sense cap marca tipogràfica per tal com entén que són formes legitimades per la tradició literària catalana –malgrat no comptar amb el vistiplau de l’acadèmia oficial–, i que de fet són les paraules que escauen al lloc on estan posades, arguments que, a parer de l’editor, s'imposen pel seu propi pes. No hi ha dubte que el lector, avisat, també ho veurà així.
 
Emboscall
Barcelona, novembre de 2013
 

divendres, 8 de novembre de 2013

"No he fet res", de Pep Rosanes-Creus, en edició digital oberta


Pep Rosanes-Creus
(foto de l'URL http://www.ducros.cat/corpus/media/images/0.749357001190304926.jpeg)

Pep Rosanes neix a Manlleu el 1957, vila on passa els primers anys. Encara nen, els seus pares es traslladen a Roda de Ter. El 1975 coincideix amb Pere Güell en els estudis de COU; amb ell, amb Josep Manel Ferrer Moreno i amb Ramon Pujol, fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris: resideix a Barcelona des d'aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan estableix la seva residència a l'Esquirol. Però continua en contacte amb Pere Güell i Josep Manel Ferrer Moreno, amb els quals publica La meva dona dorm amb el gat de l'avi, autodefinida com una "revista o papers bruts amb poemes o mots o gargots". Amb Josep Casadesús (K-100) publica Papers amorals (1979) i Nit de bruixes (1980); en tots dos casos compta amb la col·laboració de Josep Manel Ferrer Moreno.
Des de principis dels anys 80 treballa com a professor de secundària en diversos instituts, primer de l'àrea metropolitana de Barcelona, posteriorment d'Osona. És un dels autors que publiquen en el volum col·lectiu El Club dels 7 Poetes Morts de Roda de Ter, el qual, amb un pròleg de Miquel Martí i Pol, havia d'haver aparegut el 1976, però no surt fins el 1991. El 1992 apareix On la nit era negra, llibre que recull obra seva i de Pere Güell corresponent a l'etapa de publicacions marginals i semiclandestines.
A principis dels anys noranta publica dos llibres que mereixen una excel·lent acollida i que el consoliden com un dels autors més significatius de la seva generació: La venjança de l'eunuc (1993) i El gos i l'ombra de l'alzina (1994). Després d’un període de silenci, a finals de la dècada dels noranta reapareix amb la publicació de Vuit poemes (1998), Set (1998), No he fet res (1998) i El cos del temps (1999). Aquest mateix any 1999 guanya el Premi Carles Riba, que significa el reconeixement definitiu de la seva obra com un punt de referència obligat en la poesia catalana del tombant de segle. Voltor, el llibre guanyador, aparegué el 2000. El 2004 publicà el llibre de relats El cap amb el llençol, i els reculls de poemes La Rosa de joves i La Rosa pòstuma. L'últim llibre que ha publicat fins ara és l'obra poètica L'illa del tresor (2008).

Avui posem a disposició del públic el llibre No he fet res (El temps del cos), publicat per Emboscall el 1998: aquest fou el primer llibre publicat per Emboscall, ja que fins aleshores només s'havien fet publicacions de format "plaqueta" o "fascicle". Es va reeditar el 2002; ens hem servit d'aquesta reedició per fer la  present edició digital.

Podeu llegir el llibre com a PDF (on-line):



Podeu descarregar-vos l'EPUB clincant sobre la portada (si necessiteu informació sobre aquest tipus d'arxiu, visiteu el lloc web d'Emboscall):

http://www.emboscall.com/prima/res/No%20he%20fet%20res%20-%20Rosanes-Creus,%20Pep.epub
 
 

 

dijous, 7 de novembre de 2013

"La gran baixada", de Ricard Mirabete, en edició digital oberta


Ricard Mirabete Yscla (Barcelona, 1971) és poeta i filòleg. Compagina la creació literària amb la docència -que ha exercit en Instituts d'Educació Secundària d'arreu de Catalunya-, amb la traducció i correcció lingüística, i amb la col·laboració sobre actualitat literària (amb ressenyes i articles de fons) en diaris i revistes com ara "Avui", "L'Informatiu de Sants", "Reduccions", "Paper de vidre", "Rels"... La seva obra literària publicada inclou els títols: Última ronda (Premi Amadeu Oller 1999; Edicions de La Magrana el 1999), La gran baixada (Editorial Emboscall, 2004), Les ciutats ocasionals (Premi d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2008; Barcelona: Témenos Edicions, 2009), i Radar (Barcelona: Témenos Edicions, 2012)

Mirabete és autor del bloc Última ronda, on combina poemes, comentaris crítics, aforismes i ressenyes musicals.
 
"Vestit de manera informal i despreocupat pel que es pugui dir, Ricard Mirabete passeja pels carrers de la Barcelona cosmopolita de finals del segle XX i observa. El seu tarannà inquiet li fa contemplar amb delectació qualsevol nimietat que pugui passar per alt a la gent estressada que deambula per la ciutat a qualsevol hora del dia i de la nit. Ha après des de ben jove a anar per la vida sense presses i sense més angoixes que les interiors. Amic dels seus amics, sap encomanar aquesta serenor i tranquil·litat a aquells que li fan ombra." Del pròleg de Xavier Soler a La gran baixada.
 
Podeu llegir el llibre on-line:
 
 
 
 
o descarregar-vos l'edició digital (per més informació sobre aquests tipus de documents, visiteu la pàgina d'Emboscall):
 
http://www.emboscall.com/prima/baixada/La%20gran%20baixada%20-%20Mirabete,%20Ricard.epub
 
 
Seguiu el llibre al Facebook.