divendres, 8 de novembre de 2013

"No he fet res", de Pep Rosanes-Creus, en edició digital oberta


Pep Rosanes-Creus
(foto de l'URL http://www.ducros.cat/corpus/media/images/0.749357001190304926.jpeg)

Pep Rosanes neix a Manlleu el 1957, vila on passa els primers anys. Encara nen, els seus pares es traslladen a Roda de Ter. El 1975 coincideix amb Pere Güell en els estudis de COU; amb ell, amb Josep Manel Ferrer Moreno i amb Ramon Pujol, fan la revista Silenci (1976). El 1977 comença els estudis universitaris: resideix a Barcelona des d'aleshores fins a finals dels anys vuitanta, quan estableix la seva residència a l'Esquirol. Però continua en contacte amb Pere Güell i Josep Manel Ferrer Moreno, amb els quals publica La meva dona dorm amb el gat de l'avi, autodefinida com una "revista o papers bruts amb poemes o mots o gargots". Amb Josep Casadesús (K-100) publica Papers amorals (1979) i Nit de bruixes (1980); en tots dos casos compta amb la col·laboració de Josep Manel Ferrer Moreno.
Des de principis dels anys 80 treballa com a professor de secundària en diversos instituts, primer de l'àrea metropolitana de Barcelona, posteriorment d'Osona. És un dels autors que publiquen en el volum col·lectiu El Club dels 7 Poetes Morts de Roda de Ter, el qual, amb un pròleg de Miquel Martí i Pol, havia d'haver aparegut el 1976, però no surt fins el 1991. El 1992 apareix On la nit era negra, llibre que recull obra seva i de Pere Güell corresponent a l'etapa de publicacions marginals i semiclandestines.
A principis dels anys noranta publica dos llibres que mereixen una excel·lent acollida i que el consoliden com un dels autors més significatius de la seva generació: La venjança de l'eunuc (1993) i El gos i l'ombra de l'alzina (1994). Després d’un període de silenci, a finals de la dècada dels noranta reapareix amb la publicació de Vuit poemes (1998), Set (1998), No he fet res (1998) i El cos del temps (1999). Aquest mateix any 1999 guanya el Premi Carles Riba, que significa el reconeixement definitiu de la seva obra com un punt de referència obligat en la poesia catalana del tombant de segle. Voltor, el llibre guanyador, aparegué el 2000. El 2004 publicà el llibre de relats El cap amb el llençol, i els reculls de poemes La Rosa de joves i La Rosa pòstuma. L'últim llibre que ha publicat fins ara és l'obra poètica L'illa del tresor (2008).

Avui posem a disposició del públic el llibre No he fet res (El temps del cos), publicat per Emboscall el 1998: aquest fou el primer llibre publicat per Emboscall, ja que fins aleshores només s'havien fet publicacions de format "plaqueta" o "fascicle". Es va reeditar el 2002; ens hem servit d'aquesta reedició per fer la  present edició digital.

Podeu llegir el llibre com a PDF (on-line):



Podeu descarregar-vos l'EPUB clincant sobre la portada (si necessiteu informació sobre aquest tipus d'arxiu, visiteu el lloc web d'Emboscall):

http://www.emboscall.com/prima/res/No%20he%20fet%20res%20-%20Rosanes-Creus,%20Pep.epub
 
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada