dimarts, 12 de novembre de 2013

"Vint poemes i un càntic desolat", de Felip Cid, en edició digital oberta

Felip Cid vist per Pla-Narbona.
Imatge de l'URL http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/30/Felip_Cid.jpg

Felip Cid (Barcelona, 1930) és poeta, escriptor i Catedràtic d’Història de la Medicina. A part d’una extensa obra científica, en el domini poètic ha publicat: Sonets del Zoo (Els llibres de l’Óssa Menor, Barcelona: 1963), Veus i remors de la meva ciutat (Beatriu de Dia, Ed. Rocas, Barcelona: 1965), Records d’uns aparadors (Delos-Aymà, Barcelona: 1967), El Testament (Cafè Central i Eumo Editorial, Vic: 2003), Vint poemes i un càntic desolat (Emboscall, Vic: 2004), Soledats i crepuscles (Emboscall, 2005), Salvatge amor (El Tall, 2005), Llibre de tankas (publicat dins Obra poètica (1963-2006), que recollia tots els títols anteriors -Emboscall, 2007), Tankes taciturnes (Emboscall, 2008) i Espais solitaris (Emboscall, 2010).
 
En el camp de la critica i l’assaig ha publicat els següents títols: Antologia de l’obra poètica de J. M. López Picó (La Senda, Ed. Polígrafa S.A. Barcelona: 1969), Correspondència amb Salvador Espriu, 1959-1969 (Perifèries: Palma de Mallorca: 2002) i Introducció a una galeria d’autoretrats de Pla-Narbona (Ed. d’autor, Centre Telemàtic Editorial, Barcelona: 2003). Així mateix ha donat a la llum Memòries inútils (Afers, València: 2000).

Avui posem a disposició del públic l'edició digital oberta de Vint poemes i un càntic desolat. Podeu llegir l'obra on-line:





O descarregar-vos l'EPUB clicant sobre la portada (per més informació sobre aquest tipus de fitxer, visiteu el lloc web d'Emboscall):

 

http://www.emboscall.com/prima/vint_poemes/Vint%20poemes%20i%20un%20cantic%20desolat%20-%20Cid,%20Felip.epub
 
 
 


NOTA A L’EDICIÓ DIGITAL DE
VINT POEMES I UN CÀNTIC DESOLAT,
DE FELIP CID

A propòsit de la seva pròpia producció poètica, Felip Cid va escriure que “es tracta d’un tipus de poesia entesa com un coneixement, que s’intenta trametre tot postulant un espai concret del llenguatge, amb els seus elements tècnics i dissidències. Però, al mateix temps, cercant la naixença del poema com una prossecució de veritat essencial, íntima, subjecta a unes obsessions transcendents, que procuren la tristesa, la nostàlgia, la malenconia, el dolor de viure i la constant presència de la mort. En conjunt, una temàtica complexa, d’un gran abast crític” (“Pròleg” de l’autor a la seva Obra poètica (1963-2006) –Vic: Emboscall, 2007–, p. 6).

Ell mateix divideix la seva obra en dos blocs, cronològicament molt delimitats: “el primer grup comprèn, aplega, els tres primers títols marcats per dues característiques essencials. D’una banda, una mena d’exigència formal, mètrica, plasmada a base de sonets, i, en segon lloc, uns versos dedicats al món animal, conjuntament amb els objectes inanimats. En canvi, el segon grup adoptant el recurs de les assonàncies, sense ometre el vers lliure, tot al contrari, s’inclina cap a la comunicació poètica dels sentiments, estats d’ànim, vivències, antanys, esdeveniments que mouen la naturalesa humana, influïda per la tristesa, la soledat, l’amor, la melangia i la mort.” (OP, p. 7).

Vint poemes i un càntic desolat, el llibre que posem avui a disposició del públic en edició digital oberta, és el segon dels que Cid va publicar després d’un silenci poètic de trenta-cinc anys, i fou el primer que va veure la llum a Vic amb la mediació d’Emboscall.

Poc es podria afegir a la descripció que fa l’autor, amb la seva característica capacitat de síntesi, del nucli temàtic dels seus llibres poètics. Però sí que volem fer notar un tret particular d’aquesta obra en concret: l’ús puntual de formes lingüístiques no admeses en el diccionari normatiu; aquestes paraules són “màstil”, “abrulls”, “pesombre” i “estertor”, les quals Felip Cid va voler que fossin reproduïdes sense cap marca tipogràfica per tal com entén que són formes legitimades per la tradició literària catalana –malgrat no comptar amb el vistiplau de l’acadèmia oficial–, i que de fet són les paraules que escauen al lloc on estan posades, arguments que, a parer de l’editor, s'imposen pel seu propi pes. No hi ha dubte que el lector, avisat, també ho veurà així.
 
Emboscall
Barcelona, novembre de 2013
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada