Quadern grec i altres poemes

Prima Materia, 80

En curs d'edició

Gerardo Vacana

Gerardo Vacana va néixer al petit poble de Gallinaro, a la província de Frosinone, el 28 de gener de 1929. Després d’acabar els seus estudis de secundària i d’inscriure’s a la Universitat de Florència, el 1947 es va traslladar amb la seva mare a Bèlgica, on el seu pare treballava com a miner. Aquesta primera experiència internacional va refermar definitivament el seu interès per la literatura en llengua francesa, de la qual es convertiria en un destacat traductor i intèrpret. Prova d’això és que, en tornar a Itàlia, es llicencià en Lletres amb una tesi sobre Mme. De Lafayette. Persona inquieta, amb grans apetències culturals, en aquests mateixos anys aprofita les seves vacances per ampliar els seus coneixements assistint com a oient a les classes de la Facultat de Lletres de la Universitat de Lieja. Més tard, de 1953 a 1955, dóna classes de llengua i literatura italianes als Liceus de Lió (França). És aleshores que es produeix el punt d’inflexió, el gir fonamental en la vida i en l’obra de Vacana: la seva vocació de servei a la comunitat el porta a renunciar a una brillant carrera docent i literària internacional per retornar a la seva regió i contribuir al seu desenvolupament. El futur catedràtic de les universitats franceses o italianes esdevé, per voluntat pròpia, professor i després director de diversos Instituts d’ensenyament mitjà. Desplegant una activitat cultural i política esbalaïdora, Vacana va ser Administrador Provincial (1975-1985) i va fundar el Centre d’Estudis Literaris (1976), el Premi Literari «Val di Comino» (1976), les Trobades Internacionals de Poesia d’Alvito (1993) i el Premi Europeu de Narrativa «G. Ferri-D. H. Lawrence» (2003). Això no li impedí crear una de les obres poètiques més importants de la poesia italiana de la segona meitat del segle XX. A banda de la seva més que notable tasca com a assagista, ha publicat els següents llibres de poesia: Cavallo di miniera (1974), L’occhio s’inganna (1978), La luce assai di buon’ora (1981), Il nonno (1985), Alvitana (1985), I rischi della traversata (1987), Variazioni sul reale (1989), Taccuino Greco e altri versi (1989), Il fu Bel Paese (1994) i L’orto (2008), que han estat traduïts al francès, anglès, alemany, rus, grec, suec, esperanto, espanyol, i, ara, català. L’any 2000 obtingué el Premi Cendrars (Neuchâtel, Suïssa).

Carlos Vitale