La poesia de Jordi Uyà és sobretot metafísica, el seu discurs apunta més enllà de la
literatura. La seva vocació és comunicativa, divulgativa, al servei d’una
idea, d’un convenciment autèntic que aspira a la universalitat.
Jordi Uyà ja va publicar a emboscall,
a principis de 2006, un altre llibre, En
los intersticios del ser y de las cosas mundanas (que podeu llegir en format digital si feu clic aquí (pdf, només lectura on-line) o aquí (epub, per descarregar)), del qual aquest que avui
presentem segueix l’estela. Però el títol mateix ja ens mostra una diferència
de posicionament: Viviendo el presente,
desnudo, porta a l’àmbit de la persona concreta el discurs del llibre
anterior, conceptualment més dens, més florit en la forma. Han passat els anys,
“abrigo lucideces pasajeras”, diu el poeta, a diferència d’abans, quan se
sentia, efervescent, il·luminat per les muses. Això l’ha fet més tolerant, més
pacient, però també l’obliga per fi a realitzar l’ideal, “la sincronización del
instante / y permitir amar a tu ser interno / dejando la vida vivir en ti”,
perquè sent que el temps de poder-ho fer s’acaba.
El poeta vol reproduir, a
través del llenguatge, una visió del món i una forma d’encarar-s’hi, una ètica.
Ètica i estètica són, per això, indestriables en el seu discurs, que recorre
sovint a l’antítesi i l’oxímoron per a expressar la idea del que és
immarcescible. Beu de fonts heraclitees: Heràclit afirma que el fonament de tot
està en el canvi incessant. L’ens s’esdevé i tot es transforma en un procés de
continu naixement i destrucció d’on res no s’escapa. Hi ha, però, per sobre del
canvi permanent un punt de vista superior representat pel logos (raó, discurs, verb, paraula, sentit).
Tot això Jordi Uyà ho aplica a
l’individu, a la consciència de ser, i el resultat és un capteniment
existencialista, perquè, immersos en el canvi, no som mai del tot: “en lo no
sabido somos algo”. I afirma: “Seamos, pues, en la más dulce tesitura / de una
música silenciosa / aún no hecha...”. Ens anem perfent, doncs, en
l’esdevenir-se, a cada pas, tot i que sobre la base del logos, “el sentido interno de lo que nunca se ha movido / en
infinitos eones de existència.”
Jesús Aumatell, editor d'emboscall
